lunes, 17 de mayo de 2010

Entonces pienso: "Ésa podría ser yo"
pero miro mis alas y siguen ahí atadas... Qué fácil sería deshacer ese nudo si no tuviera el corazón helado...

3 comentarios:

  1. M'he llegit alguns texts i són un xic trists, bonics, però trists.

    Com deia un savi anomenat Franzi: "La vida son dos días, uno pa nacer y otro pa morir"

    Ànims i un peto maca!

    ResponderEliminar
  2. Llegeix els de l'estiu passat :) que aquest hivern no ha estat massa bo per a mi...

    ResponderEliminar
  3. Doncs ara toca tenir un bon estiu per compensar =)

    No tot són penúries...
    Vaig a dormir...que ja són hores...

    Ja em llegiré els de l'estiu ;P un petó!

    ResponderEliminar