Com un jardí de roses en mig d’una Platja deserta.
Com saltar d’una duna i rodolar fins al Mar.
Com agafar la mà a l’aventura,
o cantar una cançó per la llibertat.
Com deixar anar les pedres sobre el cos nu
i que t’omplin d’escalfor,
i de pessigolles.
Com el temps en un núvol.
Com un gat que és un elefant,
i una nit amb els peus plens de sorra.
Avui he plorat pensant en la bellesa que conforma la persona que ets.
Les preguntes que formules, sorpresa i aigua, cosir sense fils.
El mecanisme, ingràvid, del teu pensament.
I com brillen els teus ulls, desperts i plens de gana.
Les coses que no dius.
Obrir el desig, com una lluna plena,
com el primer préssec de l’estiu.
Com el silenci de les formigues que han fet casa al lloc més recòndit sense bandera i sense por.
Avui he plorat en l’emoció de veure’t present, de pensar-te sense temps.
De sentir la set de veure’t tots els racons,
i els estius i les penes.
Per descobrir-te, descobrint-me.
