Últimament he trepitjat molts llocs i molts moments amb peu descalços, amb les mans i amb la veu. Amb aquella veu que es reconeix, la del fons de tot, la que et diu que sí amb complicitat i cara de nena.
Allà em trobo, últimament, i s’hi està bé.
El balanç en l’aventura, currar molt trobant-se l’espai és difícil de manegar de vegades però eh, estem vivint, i de veritat. Ho estem aconseguint.
Març 2022
Tinc un bolet a l’estòmac
i un jardí tot ple de roses
des que hi ets.
Hi tinc pinyons i fruita i dolços
i totes les coses que t’agraden
del meu ventre al teu coixí.
Un mirall de peus i terra
i un bany de tarda sense rems.
Fa molt vent i veig onades
a la sorra i a la gespa
Però l’aigua resta en calma, transparent.
Els teus ulls de mel i molsa
respirar profund un dia de sol a l’hivern
A la banyera 22 Abril 2022
Em banyo amb el teu anell
Que és un ou
Brillant i lleuger.
Com un ou.
Un cercle imperfecte
I tendre
Com nosaltres.
Com nou,
Com un ou.
M’envolta la pell
amb fermesa,
Delicat.
Però també quedo al descobert.
Com amb tu,
M’hi reconec.
Com un jardí de roses en mig d’una Platja deserta.
Com saltar d’una duna i rodolar fins al Mar.
Com agafar la mà a l’aventura,
o cantar una cançó per la llibertat.
Com deixar anar les pedres sobre el cos nu
i que t’omplin d’escalfor,
i de pessigolles.
Com el temps en un núvol.
Com un gat que és un elefant,
i una nit amb els peus plens de sorra.
Avui he plorat pensant en la bellesa que conforma la persona que ets.
Les preguntes que formules, sorpresa i aigua, cosir sense fils.
El mecanisme, ingràvid, del teu pensament.
I com brillen els teus ulls, desperts i plens de gana.
Les coses que no dius.
Obrir el desig, com una lluna plena,
com el primer préssec de l’estiu.
Com el silenci de les formigues que han fet casa al lloc més recòndit sense bandera i sense por.
Avui he plorat en l’emoció de veure’t present, de pensar-te sense temps.
De sentir la set de veure’t tots els racons,
i els estius i les penes.
Per descobrir-te, descobrint-me.
Fue una despedida en la que nadie se quería ir.
Fue un desgarre caliente de-mente, de piel, de sexos.
Nos apretamos el recuerdo tan lleno, incendiados en carne.
Bocas abiertas sin espacio de articular.
Nos leímos la piel y los labios y los rincones donde habíamos estado. Y los rincones donde nunca íbamos a vernos bailar.
Despedida vestida de encuentro que nos imprimimos en la piel.
Miro endins i hi tinc un núvol, no pesa però és amb mi.
Ha plogut entre dos aigües
i jo rellisco al teu desig.
Lliure, lluny, endins, enfora,
sento un núvol dins el pit.
Peu descalç sobre teulades
Si ensopego és dins el llit.
Tinc un nus a les sabates,
tinc un núvol al melic.
