Que som aigua i llibertat

Vas i vens,

generós,

sense pressa

Una cançó a l’orella

i m’oblido del món

T’escolto, dins

com un mantra que respira,

Com si fos veritat 

que som aigua i llibertat

14 Abril 2024

Ulls de sol i una magrana

Ulls del llop, plens de gana

ulls de sol i una magrana

ulls de molsa, ulls de pi 

camino amb tu en tot destí.

Ulls de mar, marea baixa 

nedem depressa, sense temps 

Ulls en flames que em despullen,

ens cuidem sempre a foc lent.

Algun dia de 2023-24

 Últimament he trepitjat molts llocs i molts moments amb peu descalços, amb les mans i amb la veu. Amb aquella veu que es reconeix, la del fons de tot, la que et diu que sí amb complicitat i cara de nena.

Allà em trobo, últimament, i s’hi està bé.

El balanç en l’aventura, currar molt trobant-se l’espai és difícil de manegar de vegades però eh, estem vivint, i de veritat. Ho estem aconseguint.

 M’has tornat la poesia, i una casa prop del mar.

 “ Si el teu cos fos un mapa, on portaria?

Jo ho sé. A la lluna; per mi seria a una petita casa a la lluna. Un cottage acollidor amb unes vistes espectaculars.”

Post picnic al parc

 Març 2022

Tinc un bolet a l’estòmac

i un jardí tot ple de roses

des que hi ets.

Hi tinc pinyons i fruita i dolços

i totes les coses que t’agraden

del meu ventre al teu coixí.

Un mirall de peus i terra

i un bany de tarda sense rems.

Fa molt vent i veig onades

a la sorra i a la gespa

Però l’aigua resta en calma, transparent.

Els teus ulls de mel i molsa

respirar profund un dia de sol a l’hivern

Com un ou

 A la banyera   22 Abril 2022

Em banyo amb el teu anell

Que és un ou

Brillant i lleuger.

Com un ou.

Un cercle imperfecte

I tendre

Com nosaltres.

Com nou,

Com un ou.

M’envolta la pell

amb fermesa,

Delicat.

Però també quedo al descobert.

Com amb tu,

M’hi reconec.

Descobrir-te, descobrint-me

Com un jardí de roses en mig d’una Platja deserta.

Com saltar d’una duna i rodolar fins al Mar.

Com agafar la mà a l’aventura,

o cantar una cançó per la llibertat. 

Com deixar anar les pedres sobre el cos nu 

i que t’omplin d’escalfor,

i de pessigolles.

Com el temps en un núvol. 

Com un gat que és un elefant, 

i una nit amb els peus plens de sorra. 

Avui he plorat pensant en la bellesa que conforma la persona que ets. 

Les preguntes que formules, sorpresa i aigua, cosir sense fils.

El mecanisme, ingràvid, del teu pensament.

I com brillen els teus ulls, desperts i plens de gana. 

Les coses que no dius. 

Obrir el desig, com una lluna plena,

com el primer préssec de l’estiu.

Com el silenci de les formigues que han fet casa al lloc més recòndit sense bandera i sense por.

Avui he plorat en l’emoció de veure’t present, de pensar-te sense temps.

De sentir la set de veure’t tots els racons,

i els estius i les penes.

Per descobrir-te, descobrint-me.

El encuentro

Fue una despedida en la que nadie se quería ir. 

Fue un desgarre caliente de-mente, de piel, de sexos. 

Nos apretamos el recuerdo tan lleno, incendiados en carne. 

Bocas abiertas sin espacio de articular.

Nos leímos la piel y los labios y los rincones donde habíamos estado. Y los rincones donde nunca íbamos a vernos bailar. 

Despedida vestida de encuentro que nos imprimimos en la piel.

 Pues a veces no me va bien que te hayas ido.

Abril 2021

La síndria em recorda a tu.

Igual que la sal, els pins i la Costa Brava.

I used to have an open door

I don’t need no one to save me
but still want some hand to hold.
Not a princess in a castle
but still have high walls to crown
All the building? not intended.
I used to have an open door.

A cel obert

Et penso per no imaginar-te
Et canto per a no buscar-te
T’escric per treure‘t d’aquesta platja sense mar.

De vegades penso que potser no et vaig lluitar prou,
però no era meva aquesta guerra.
Et vaig perdre a cel obert
amb la calma de qui no espera.

Deixar-te marxar sense cap crit
quan a mi se’n va girar la Terra
va ser el meu últim gest d’amor,
bandera blanca sense conquesta.

See you again.
Can I say you're back?
Cause it felt like we never really collided.

On that roof we faded
Over our no-bodies.
Just the opposite
of what your eyes made me feel.

Just like ghosts chasing our own shadows
The sun was never even close to our skins.

We faded
We played dead
Fainted.

I came to live
You came to leave

Oh but I was someone,
It was really me.
It all was me falling for your hopes and wannabes.

All your words blooming in my veins
I could hear our blood pumping outer space

We faded
We played dead
Fainted.

I came to live
You came just to leave

Maybe I was someone you didn't want to see.
You wanted to feel and then just let me in.




-on progress-
somewhere 2018

Justo debajo de la piel

Tu mano en mi cara.

El sol en la espalda.

Ese calorcito que aparece en la piel,

y todas las horas que no dormí.

Passes que ningú compta.

Sempre he estat de les que es mira les mans a través de l'aigua. La que neda pels carrers sense més música que les vides que es creuen, de les soles perdudes a les passes que ningú compta.

Soles que es troben i que no estan soles
soles que es miren i que no tremolen
soles que es trepitjen i que no s'esborren
soles que marxen perquè no estan soles.

No és d'estranyar que balli els silencis, al soroll de les paraules que no ens vam dir.
Que em banyi en les senyals que m'estiren del melic
Que no vulguès veure tot allò que semblaven crits.




2018

Luces en la piel

Luces en la piel
encienden mi cuerpo,
despiertan tu voz.

Nacer sin ser,
identidad en el aire,
flotando de pie.

Protejo cadenas construidas
con la sangre de un yo del revés.



Abril 2017

Un núvol al melic

 Miro endins i hi tinc un núvol, no pesa però és amb mi. 

Ha plogut entre dos aigües 

i jo rellisco al teu desig.

Lliure, lluny, endins, enfora, 

sento un núvol dins el pit.

Peu descalç sobre teulades

Si ensopego és dins el llit.

Tinc un nus a les sabates,

tinc un núvol al melic.

Entre la pluja i el mar

Estic al final

Entre la pluja i el mar

I tinc al cor

Totes les passes que hem donat

I tinc el cor

Buit de tu i tant ple de sorra

Plouen onades

I allà on s’acaba el mar començo

Allà on mai puc arribar em mullo

Com l'aigua dolça sense cel

Aigua salada sense pressa

Aigua dolça sota els peus

Que no hi ha camí

Que acabi amb mi

Que acabi en mi

Que no hi ha final

Entre la pluja i el mar

Oposición

Manos, pestañas, y un colibrí.

- Te busco en mi reflejo. -

Tiene el pulgar la oposición

- Te atrapo en el espejo. -




Ha pasado un silencio

entre tu boca y mi aliento.





Que no supe contar las vocales.

- Enamorados, numerados -

Cuando me acerco despacito,

pájaros en el tejado 

- ese vicio de volver. -

Sólo una música vieja

y esa flor que no quería arrancar.

Siempre a primaveras bailaron las notas.